No feim classes «normals» ni n’hem fetes mai
-Mestre. Què puc fer per estar més animat?
–(Després de pensar-hi una estona…) Anima els altres!
Ho digué un savi i nosaltres intentam que les paraules dels savis arribin als nostres alumnes.
Parlam en plural, perquè, des de les finestres virtuals, nosaltres continuam treballant en equip.
Us en contam l’experiència perquè ens resulta agradable i enriquidora. I mira si n’és de senzilla!
Quan va començar el confinament, les professores de català de 2n ESO de l’IES Guillem Sagrera vàrem decidir compartir un únic Classroom per a tots els alumnes. Totes les tasques de Llengua catalana, amb les adaptacions curriculars pertinents, que hi proposam són conjuntes i les bromes, els advertiments, les ironies, les propostes de tots, els temes seriosos i els comunicats oficials i les correccions s’hi barregen. Això fa que l’ambient sigui el més semblant possible a una classe «normal», si és que de classes així n’existeixen. Perquè d’entrada hem de dir que les nostres classes no en tenen gaire d’això. Tot plegat depèn d’allò que entenem per «normal».
En definitiva, allò que volem contar-vos és que, a més de fer tota la tasca diària i de treballar els distints conceptes que s’han d’assolir, hem llençat algunes propostes que han tengut bona resposta, bona acollida i sobretot bona rebuda: Les cartes als hospitals!
Tot i que l’objectiu principal és que l’alumnat escrigui, aquest ha anat molt més enllà, ja que ens consta que els treballs han arribat als distints centres hospitalaris. Vet aquí una mostra adjunta.
Estam ben engrescades en aquesta tasca i, a mesura que ens arriben les produccions, les anam lliurant perquè arribin als malalts o al personal sanitari.
La mostra de la bona acollida que té aquest iniciativa són els correus electrònics d’agraïment del personal dels hospitals, les fotos i els vídeos que ens envien amb el resultat de la feina.
La nostra propera fita és inundar els hospitals de flors i de llibres i fer que el dia de Sant Jordi sia millor que mai.
