Escoletes 0-3. Reflexions entorn del seu paper i condicions davant la crisi del covid19
D’entrada, val a dir que la situació que estem vivint és extrema i extremadament complicada per a tothom: persones, empreses i administracions.
La incertesa és el denominador comú i es succeeixen mesures i reial decrets que es van acumulant i embullen cada dia un poc més les actuacions a emprendre. I com que les lleis són interpretables, i cadascú les llegeix per la banda que més li convé, i no hi ha jurisprudència al respecte, ni sabem com reaccionaria un jutge davant de possibles demandes relacionades amb el context de crisi sanitària que estem vivint, llavors, el dubte encara és més gran i ho inunda tot.
Dit això, no vull ni puc afirmar res de forma categòrica.
Però sí que voldria llençar preguntes i reflexions, per tal que entre tots siguem un poc més conscients de la dimensió de la tragèdia.
Les escoletes 0-3 són centres educatius, reconeguts per l’Administració educativa balear, que és qui ostenta aquesta competència. Aquests centres 0-3 estan gestionats directament per les Administracions locals, autonòmica; o bé el servei està externalitzat, ja sigui per conveni directe amb l’Ajuntament o per concurs de licitació.
Quan és declarat l’estat d’alarma i es tanquen les escoles, els centres educatius, TOTS, reben instruccions de l’autoritat educativa per tal d’organitzar tota una sèrie de tasques que garanteixin l’atenció a l’alumnat i famílies mentre duri la situació de confinament. Tots els i les professionals, també les de 0-3, es posen a la tasca i multipliquen els seus esforços per cobrir en temps rècord la nova demanda amb els mitjans de què disposen. I efectivament ho fan (sembla que poca gent els reconegui aquesta heroïcitat, desgraciadament).
No es qüestionen les nòmines dels treballadors d’ensenyament públic, ni d’ensenyament concertat, ni de les escoletes que són gestionades directament pels ajuntaments. Per descomptat que no! Estan fent una feina fonamental i, amb esforç redoblat, des de les seves cases per mantenir actius milers d’estudiants i oferir eines a moltes famílies.
En canvi sí que es qüestionen les nòmines de les treballadores de les escoletes amb gestió externalitzada, i molts ajuntaments anuncien que suspenen contractes acollint-se (s’hi acullen o el perverteixen?) a l’article 34 del Reial Decret 8/2020. Però ho fan ara, a partir de finals de març, quan durant els darreres 15 dies el personal d’aquests centres ha estat treballant, com tota la resta de personal educatiu. És que ara ja no és necessari el servei que han estat oferint i abans sí que ho era? Què ha canviat? En alguns casos, fins i tot, no els volen reconèixer la feina feta durant aquests 15 dies de març. És més, les escoletes de gestió directe municipal o autonòmica seguiran fent la mateixa tasca que han fet totes fins ara. Per tant, uns alumnes i unes famílies seran atesos de forma directa i completa, mentre que uns altres no rebran aquesta atenció integral, perquè es talla el contracte amb qui gestiona aquests centres. Fins i tot, els ajuntaments empenyen aquestes empreses a aplicar ERTO (ja que és impossible que ho puguin fer ells directament), i està per veure si acaba sent un ERTO parcial (reduint jornada a les treballadores), o si mantenen una o dues persones perquè puguin fer un seguiment mínim amb les famílies mentre duri el confinament. Llavors, estem oferint un servei desigual a les famílies únicament guiat per la naturalesa dels contractes de les treballadores?
I què passa amb els doblers que cada Ajuntament té pressupostats i compromesos amb les empreses gestores d’aquest servei? S’empraran per cobrir danys i perjudicis que puguin presentar aquestes empreses, com contempla el Decret d’aplicació? Totes aquestes incerteses i decisions s’han de prendre, per part de les cooperatives que gestionen (que són les pròpies educadores), contra rellotge i respondre a la situació plantejada, amb la consciència que sense la destinació pressupostària municipal no poden cobrir les nòmines de les seves treballadores durant aquests mesos.
Amb tot, els ajuntaments tenen uns romanents de tresoreria tancats al banc amb pany i clau, per mor d’una Llei Montoro que no s’ha derogat, amb els quals podrien fer front a aquesta i moltes altres necessitats que vindran derivades de la crisi sanitària.
Per acabar d’embullar la troca, dia 1 d’abril un Consell de Govern Extraordinari anuncia que el govern incrementa la dotació dels ajuts per a sosteniment d’escoletes 0-3 amb motiu de l’estat d’alarma, i dota amb 6.000 euros cada unitat de 0-3 de la xarxa d’escoletes públiques i amb 3.000 euros les de la xarxa privada complementària d’escoletes. La motivació, afavorir que les administracions públiques puguin establir, de cara al primer trimestre del curs següent, polítiques de quotes de caire social per beneficiar famílies amb majors dificultats. Alhora, des de l’IEPI (Institut per a l’Educació de la Primera infància) envien als ajuntaments una comunicació que diu: “Volem aprofitar per animar-vos a mantenir el servei d’acompanyament a les famílies a través de les escoletes, fent propostes educatives en aquests moments tan difícils i delicats per a les persones que, amb infants petits al càrrec, han de fer front al confinament. Pensam que els professionals que treballen a les escoletes amb els infants poden ajudar a pal·liar el sentiment de confusió i aportar moltes idees per tal que les famílies puguin sentir-se recolzades i animades a seguir endavant.”
Com casa aquesta recomanació de la màxima autoritat educativa balear en matèria de 0-3 amb les mesures de suspensió que els ajuntaments estan seguint i els ERTO que s’estan impulsant cap a la majoria de professionals del sector?
Tot i ser ben conscient de la complicada situació a què ens enfrontem, des de tots els àmbits, els criteris de justícia, coherència i igualtat haurien de seguir sent fars que il·luminin el nostre camí.