El CEPA Son Canals: teixeix una xarxa de solidaritat en temps de la COVID-19 Confeccionar mascaretes: una tasca voluntària i col·lectiva
La cadena de solidaritat iniciada per «Màscares solidàries Mallorca» i esperonada pel CEPA Son Canals consisteix a recollir els teixits que la gent cedeix voluntàriament i a elaborar màscares. Els llençols de cotó són una bona font de teixit de qualitat. En aquesta cadena el nivell d’implicació depèn de les habilitats dels voluntaris: uns recullen el material, altres tallen les màscares i uns altres les cusen. Cal ressenyar que algunes merceries o botigues com La Filadora n’han cedit material.
En aquesta cadena solidària tan nombrosa, quin és el rol que hi juga una Escola d’Adults que en aquest moments roman tancada fins a nou avís?
Des de les xarxes socials de l’escola es pot fer molta difusió perquè arribi al major nombre de persones. El CEPA té més de 1000 alumnes matriculats que reben constantment informació, i aquests, de retruc, l’envien a altres persones. A més a més, l’escola és també una font de voluntaris formada per alumnes, la majoria dels quals pertanyen al taller de costura.
En una primera fase, l’escola va cedir material com a ara llençols vells (100% de cotó) i maquinària per a les voluntàries que no tenien màquines de cosir.
Quin és el rol que hi juga una Escola d’Adults que en aquest moments roman tancada fins a nou avís?
També es va distribuir un vídeo explicatiu mitjançant les xarxes socials, fet de manera casolana per una de les nostres talleristes i membre de ‘Las Manitas de Su’, un dels catalitzadors d’aquesta iniciativa. Cal tenir en compte que no qualsevol màscara és vàlida, per això les solucions domèstiques necessiten certa coordinació per fer màscares segures i amb garantia; aquesta tasca la feim de la mà de Susana Peralta, que coordina la tasca del nostre centre i participa en totes les baules de la cadena.
Les talleristes del grup de costura del CEPA, totes voluntàries, són gent molt implicada socialment. Al CEPA fa anys que formam envers una actitud solidària, i, en els moments decisius, sempre ens hi troben.
El voluntariat
El voluntariat és un mitjà que serveix per donar resposta a les necessitats i als interessos de la societat. En realitat, suposa un compromís d’un conjunt de persones amb la intenció d’ajudar a millorar i transformar el món.
Els CEPA haurien d’encaminar part dels seus objectius cap a la conscienciació de la necessitat de comptar amb personal voluntari, que de manera organitzada pugui donar resposta a les problemàtiques socials de l’alumne en particular, i de les persones de la barriada, en general; de fet, a altres països d’Europa els CEPA en disposen.
Així, per exemple, la fórmula del professor mentor, que ha aparegut en aquests darrers anys, és una idea exportada d’altres països com França i el Regne Unit. El voluntariat i la mentoria del CEPA neixen precisament arran de dos projectes europeus: Lady Café i Citizens First / First Generation, que varen ser un revulsiu per al centre en termes de dinamisme social.
El projecte Lady Café, d’apoderament de la dona major de 45 anys, va suposar la immersió d’aquestes dones a les classes d’ESPA per parlar de les seves pròpies experiències en molts d’àmbits, vist des d’una perspectiva de gènere. Va ser una experiència molt enriquidora. Per part de les dones va suposar una passa endavant en termes d’apoderament, ja que varen haver de parlar en públic sobre les seves experiències de vida des d’una perspectiva de gènere. Per part dels alumnes, va ser molt enriquidor escoltar aquestes dones que explicaven les seves experiències amb un enfocament diferent al dels docents.
Qui ha respost massivament a la crida de solidaritat? Quin perfil té el voluntari?
Entre l’alumnat que assisteix als cursos no reglats hi ha alumnes que tot just s’han retirat i que tenen molt a oferir, amb una gran consciència social i amb grans dots organitzatius. Algunes d’aquestes alumnes saben cosir i ràpidament s’han engrescat en aquest projecte. A més, si no tenen habilitats per cosir, saben tallar i són molt habilidoses.
Si hi ha un sector de la població sensibilitzat en aquesta crisi és la població de més de 60 anys. Aquest grup no teletreballa. És molt actiu intel·lectualment, té encara molta energia i pot aportar molt a la societat. La voluntat col·laborativa hi és ben palesa.
Entre l’alumnat que assisteix als cursos no reglats hi ha alumnes que tot just s’han retirat i que tenen molt a oferir, amb una gran consciència social i amb grans dots organitzatius
Cal dir que hi ha dos tipus d’alumnat al CEPA: d’una banda, els alumnes d’entre 18 i 25 anys, que provenen d’una mala experiència i un fracàs acadèmic en els instituts i, d’altra banda, alumnes jubilats o prejubilats que volen millorar el seu nivell d’anglès o els seus coneixements d’ofimàtica. Aquest segon grup és el que ha respost massivament a la crida per a la cadena solidària. Davant una crisi com aquesta tan inesperada i ‘paralitzadora’ el sentiment de comunitat i de pertinença a un grup s’accentua. Si d’alguna cosa ha servit la crisi de la COVID-19 ha estat per fer-nos més solidaris i empàtics envers els altres. El sentit de la responsabilitat, del bé comunitari ens fa actuar de manera ràpida. En el cas d’aquesta generació és encara més exagerat pels condicionants del seu passat i present: varen viure una dictadura i, per tant, una manca de llibertats, visqueren una Transició difícil, han viscut més d’una crisi econòmica i ara són part del grup de risc i, segons podem veure, són els grup que respecten amb més rigor les noves regles de joc. Una part important d’aquests alumnes s’han mobilitzat i de valent. Alguns dels voluntaris que s’han unit darrerament pertanyen a la Germandat de Mestres Jubilats i professors d’altres CEPA.
Per què hi ha tants de voluntaris que pertanyen en aquest col·lectiu?
Aquesta vegada s’ha romput una tendència al CEPA i els voluntaris de la cadena de solidaritat provenen en molts casos d’altres barriades.
El professorat és un col·lectiu que ha de fer servir la creativitat i la imaginació contínuament. Entén perfectament allò que és fer feina en equip i crear sinergies. Com a educadors solen ser solidaris i empàtics. A més, han de tenir facilitat per improvisar.
Davant una crisi com aquesta tan inesperada i ‘paralitzadora’ el sentiment de comunitat i de pertinença a un grup s’accentua
El grup catalitzador de la iniciativa del CEPA és el format per als tallers de costura, abans esmentat.
Hi ha altres elements que hi han ajudat:
-La costura, des de fa anys, està de moda. Hi ha un programa de televisió que s’emet a tot Europa i que ha estat un èxit d’audiència sense precedents.
-La consciència social: el poder del reciclatge, reutilitzar, donar una segona vida a la roba de vestir per una qüestió de sostenibilitat.
-La moda juga un paper important actualment i aquesta importància de la imatge està al marge del poder adquisitiu de la gent. La gent reinventa, customitza, reutilitza… La creativitat no té límit i en època de crisi encara més.
La cadena de solidaritat i col·laboració amb ‘Màscares Solidàries Mallorca’ per part de Son Canals no és una experiència aïllada. Hi ha altres iniciatives solidàries d’altres centres que cal esmentar:
Alguns professors de l’IES Llorenç Garcias i Font i del CEPA Artà, així com l’IES Can Balo, s’han unit a la iniciativa ‘coronavirus maker’ per fer viseres protectores amb impressores 3D.
Les xarxes o cadenes comunitàries de solidaritat pretenen arribar allà on no arriben les institucions. Aquesta pandèmia inesperada ha afavorit molt aquestes iniciatives.
La cadena de solidaritat i col·laboració amb ‘Màscares Solidàries Mallorca’ per part de Son Canals no és una experiència aïllada. Hi ha altres iniciatives solidàries d’altres centres que cal esmentar:
Tots aquests grups han anat mutant segons les necessitats, però no d’una manera improvisada sinó des d’una acció organitzada i conjunta amb altres entitats que lluiten per al mateix objectiu. Aquesta setmana el CEPA ha començat a dissenyar màscares per a nins per sortir al carrer a partir del diumenge 26 d’abril i els voluntaris del CEPA Artà ara dissenyen un protector d’orelles perquè els elàstics no molestin les orelles del sanitaris, que les porten durant hores.
L’Escola Superior de Disseny de les Illes Balears també s’ha sumat al disseny de les viseres. Alguns alumnes de l’IES de Llucmajor amb alguna professora han cosit màscares i s’han unit a la xarxa del CEPA Son Canals.
Les iniciatives sorgeixen de pertot arreu, de comunitats de veïnats i, fins i tot, de comunitats autoorganitzades que arriben on no poden fer-ho les institucions.